Jo cridava: “Es berenar”,
i es berenar no venia.
A’s darrer cop vaig cridar:
“Duis es berenar! Feis via!”
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Berenar
Llucmajor
867
III
De Guiemerà, s’amor;
de Solleric, s’alegria;
de Vallgornera voldria
assistència del Senyor
i es sebre de Salomó
i sa gràci’ de Maria.
De rallar amb vós vaig enrere,
ramellet, i no sé com.
Deis bona nit a tothom
i a mi em passau sa darrera.
Que he tenguda d’alegria
com t’he descobert, Miquel!
Son Garona de sa mel
era gran, i no hi cabia.