Garrida, ho sou més, encara,
que no diu la vostra gent:
sou com un sol resplendent
i lluïu com l’auba clara.
Gràcies a Déu que mos dur
sa vida que tenim ara.
No la té millor un frare
a onsevuia pastur!
P’es camí la m’he pensada
i p’es camí la diré:
fadrina que el vol porquer,
mereix una ascabussada.