L’amo, sa vostra somera,
que vós bravejàveu tant,
per fer-se sis dits envant,
torna sis passes enrera.

-Entra i festejarem,
que el festejar a mi m’agrada.
Anit just som jo i mu mare.
Saps que en vaig passar, de gust,
tant de gust, anit passada!
-Ton pare i los teus germans,
¿com és que no són aquí?
-¿No saps que es varen morir
s’any que se’n moriren tants?
Tot lo que tenc en es mans
i lo que esper a tenir,
tot es teu, si em vols a mi.
-Jo ja tenc llegitimants;
cerca’n tu, si en vols tenir!
-Jo em volia fer beata
i mu mare no ho volgué,
perque, en treure s’extremer,
la jove, tal volta, ja té
festegera qui la mata.
-¿Beata? Deixem-ho anar!
Amb noves fresques me véns!
Jo qui n’era frare un temps,
per no perdre lo smeus béns,
me vaig voler desfrarar.
Jo i tu mos hem de casar
en venir es nostro temps.
-Hauria d’esser prestet,
perque sa meva amor em vola.
No puc jeure tota sola,
que, en venir s’hivern, tenc fred.
-Com amb mi seràs casada,
jauràs amb mi i no en tendràs,
perque jauràs ben tapada:
tendrem manat ai cotonada,
cobertor i matalàs.
I llavonses trobaràs
de llençols una caixada,
i una casa ben parada,
de cadires revoltada,
i de tot comandaràs,
i una criada a l acasa
que et servirà, estimada,
en tot quant li mandaràs.
Digau lo que trobau vós
a lo que preguntaré.
D’aquí a mig mes qui ve,
si Déu ho vol, tornaré,
a posta per casar-mós.
.........................................................
-Bon vespre, ¿com vos campau?
-Jo em camp bé, a l’hora d’ara.
Jo estic aixuixí plantada,
que m’assadoll de panada,
i , si gustau, arrambau.
Deus venir per qualque cosa,
que no vulgueu tastar res.
-Jo no vénc per fer-vos nosa:
vui sa fia per esposa,
i vós ma sogra sereu.
-Vet aquí cadira i seu,
arramba’t devora mi.
Mu mare, donau-li es sí
an aquest galant fadrí,
que el vui a qualsevol preu!
-No sigues atropellada,
Aina Maria, a dar es sí,
que tal volta aquest fadrí
només cerca entretenir
sa part que té avariada.

Brot de murta m’envia ella,
ramell que jo tenc mester;
jo li he enviat llorer
mascle, que és bo per ella.