Quan jo era porqueret
que guardava p’es camins,
feia voreres endins
i jamai duia barret.
No t’enamors d’homo mòpia
ni de fadrí llambriner;
jo t’avís perque et vui bé
com si fosses ma muller
o germana meva pròpia.
Som amigues i veïnades
i tenim s’estimat prop,
i a excuses d’anar a dur foc
rallam amb ell, de vegades.