En venir es soldats de Cuba,
vendrà es meu enamorat:
jo ho dic perque no en tenc cap,
i en faré un, per ventura.
Ai, ai, ai! –cridàveu vós
com vos tenien en mans;
par que fósseu llebretona
perseguida de los cans.
Com va arribar a s’Aranjassa
En Roig va dir an es senyor:
-Bordoy, fé’m aquest favor,
an aqueix esclafidor,
de taiar-li una passa.