A Múrcia me n’aniria,
i de passada, a Maó;
veuria sa meva amor
ambe qui jo em devertia.
Jo sempre he dit i diré
que un missatge és cosa poca:
n’hi emprèn com una lloca
que cóva dins un paner.
Don Miquel és un senyor
qui és per anar a onsevuia.
I En Verdal, en temps de xuia,
és com un porc qui fa olor.
Don Miquel saig de Llubí
i En Verdal fosser de Búger.
Qui ha de votar, que fuja,
que no té feines aquí.
Com serà saig de Llubí
don Miquel Missèr Socies,
trauran barram ses gallines
més fortes que un ca marí.