Vet aquí un mocador;
esqueixa’l i fé’n pedaços,
que m’aconhort de morir,
ramellet, dins els teus braços.
Des que s’al•lota em va dir
que té sa flor reservada,
amb so bastet i s’espasa
no m’arrisc a aturar-m’hí.
Jo me’n vaig a s’arenal
a coir copinyes d’or
per regalar a sa mamai
que és sa prenda d’es meu cor.