Si no en tens de pa, cerquè’n, que jo no vui dijunar, que quan nos vàrem casar, tu t’hi vares obligar, estimat meu, a dur-me’n.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pa
Llucmajor
360
III
D’es cap me’n vaig an es coll, cap avall per sa ventresca, i si és jove, esperoneja, i si és veia, no se mou.
D’aigo de sa Font d’es Quer jo en tenc una botilleta; cada glop una pesseta i cada gota un dobler.
Ses dones d’Artà i de Son Servera i de Capdepera van a entrecavar.