Si no en tens de pa, cerquè’n,
que jo no vui dijunar,
que quan nos vàrem casar,
tu t’hi vares obligar,
estimat meu, a dur-me’n.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pa
Llucmajor
360
III
Jo no em cansaria mai
d’estar amb tu, perla garrida.
Un favor et demanaria:
que em diguesses, Catalina,
ambe qual tens millor vida:
amb aquest o amb so d’antany.
I pagaria amb doblers
es poder-te alcançar.
Com tu no et vols explicar,
amb això vols demostrar
que es que tens t’agrada més.
Saps que és de mala s’amor,
estimat! Saps que és de mala!
Com he de pujar s’escala,
m’atur a cada escaló.
Al•lota de sa Barraca
d’es camí de Llucmajor:
tu m’has robada s’amor
i la dus dins sa butxaca.
Ai Déu, i que ets de vellaca,
tapada amb so mocador!