Si no en tens de pa, cerquè’n,
que jo no vui dijunar,
que quan nos vàrem casar,
tu t’hi vares obligar,
estimat meu, a dur-me’n.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pa
Llucmajor
360
III
Desset colles desclucades
i altres tantes de coixí;
s’era devia tenir
dos-centes passes quadrades.
I unes veus regalades.
Ell sentien ses cinglades
d’allà s’hostal de Judí.
A Petra i a Sant Juan
no s’enquantra cap forner
ni venedor ni tender.
Si hi va un esteranger,
saps que és perillós a fer
un dijuni sense guany;
i si les rendeix sa fam ,
llavò el tracten de grosser
i el poble mal li té
si no el poren ’gafar amb ban.
Cadascú en es redol seu,
que procuri fer bondat;
que entrar a l’eternidat,
si mos troben en pecat,
sé cert que mos sabrà greu.