Altres cançons relacionades
Es qui no se cansa, alcança;
¿i jo, que no alcançaré?
Mu mare, el vui sabater,
que no vui anar descalça.
Jo n’he afinat un estel
que sols no dóna claror:
si vols En Juan, pren-ló,
si no, desenganè’l.
Garrida, tens lo teu cor
tancat amb pany de maleta:
me planys una parauleta,
i, enc que la tengués secreta,
no la’t planyeria jo.
Tradicionari de Mallorca
