Deixem lo dol!
Cantem amb alegria
i anirem a donar
los Pascos a Maria.
De Sant Gabriel
rebéreu l’ambaixada
del Rei del cel
que havíeu de ser Mare.
Humiliada,
vet-me’t aquí serventa;
pariré contenta
per fer lo que Ell vol.
Deixem lo dol!
Cantem amb alegria
i anirem a donar
los Pascos a Maria.
A mitjanit en punt
paríreu, oh Regina,
dins una establia,
vostro Jesús amat
qui el cel ha creat,
la lluna i el sol.
Deixem lo dol!
Cantem amb alegria
i anirem a donar
los Pascos a Maria.
Quan de l’Orient
de lluny l’estrella veren
i l’Omnipotent a adorar vengueren,
present li feren
de mirra, encens i or
a lo bon Senyqui fa tot quant vol.
Deixem lo dol!
Cantem amb alegria
i anirem a donar
los Pascos a Maria.
Quan l’hortolà
anà a la Magdalena,
la va trobar
de greu dolor plena.
Però la pena
en goig se tramudà
quan se mostrà
més resplendent que el sol
Deixem lo dol!
Cantem amb alegria
i anirem a donar
los Pascos a Maria.
Quan va traspassar
del món la Senyor
al cel la puj
son Fill per Maria
Oh, Emperadora
del cel preelegida,
rosa florida
més resplendent que el sol
Deixem lo dol!
Cantem amb alegria
i anirem a donar
los Pascos a Maria.
Vostros goigs havem cantat,
Regina celestial;
dau-mos goig i alegria
i bones festes enguany.
Bones Pascos, bones Pascos,
bones Pascos mos do Déu;
aquestes i moltes altres
les vegem amb favor seu.

-Senyor rector, ell m’atupa
i quant hi ha fa malbé.-
I es rector li respongué:
-Vos ne farem un de sucre!

Un Rei tenia tres fies, totes tres com una plata;
el Rei s’enamorà d’una, Margalida, la més guapa.
Quan sa mare se’n temé, la tancà dins una cambra,
sens porer menjar ni beure més que pa i carn salada.
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setmana.
Ella, de set que tenia, treu el vap a la ventana.
Va veure els seus germanets que amb botella d’or jugaven
-Oh, germans, mos bons germans, ¿no em daríeu un glop d’aigo,
i la glòria gonyaríeu, la glòria tendreu gonyada?
-No la te beuràs, maldita, no la te beuràs, malvada,
perque volgueres esser de mon pare enamorada.
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setmana,
i va veure lo seu pare que amb pipa d’or fumava.
-Oh, mon pare, lo meu pare, ¿no em daríeu un glop d’aigo,
i la glòria gonyaríeu, la glòria tendreu gonyada?
-Correu, criats i criades, duis aigo a la meva fia,
que, el primer que n’hi durà , la corona d’or tendrà!-
Quan ne foren al replà, la veren que badaiava.
Dos àngels li feien llum, Maria la coronava.
Son pare fou condemnat i sa mare condemnada.
I ella va esser salvada per tota una eternitat.