Un pareier que llaurava
a sa vorera d’un hort,
va coir un rave tort
per donar a s’enamorada.
S’hortolana que cridava:
-Malviatge es llaurador!
Es ràvec de sa llavor,
l’ha duit a s’enamorada!-
I ella, com a dona honrada,
se volgué rescabalar.
¿Sabeu què li va enviar?
Una ruda de civada!
Ses venes de lo cor meu
s’aprimen com una veta.
Jo som aquella animeta
perduda per compte teu.
Es jove de Tenja-Aixat
no crec que de mi se’n prenga.
Jo l’enviaria a vendre
cuieres an es Mercat.