Jo em pensava fer-me bo
cercant nius de busqueret:
un s’és mort perque l’he estret,
i s’altre s’és mort de por.

Poreu pensar quin conhort
que tengué En Jaume Parró
quan va sentir en es cantó,
s’ase d’es conco era mort.

Com més valdria “pa”, “pa”,
que en es peu sabata blanca;
que, si ara no te’n manca,
per ventura temps vendrà.