Una fadrina ha d’esser
callada com un confés,
emperò tu ralles més
que un papagai, i dic ver.
Ja és ben hora de dir-mè
si per mi hi haurà remei;
si no hi has pensat, pense-hi;
mal fas d’entretenir-mè.
Quin dia serà, estel meu,
que mos donarem sa mà,
que estarem damunt l’altar,
tu seràs meva i jo teu!