Dalt es Puig de Galatzó
s’aferraren dos guerrers
que feien de femeters
a s’hort de Son Carrió.

Catalina, el meu cor està
que pena de nit i de dia,
i jo a la fi no voldria
que lo haguesses d’enganar,
i altri hagués de disfrutar
de sa teva galania.
Que t’olvidasses, voldria
de quants de fadrins hi ha,
fins que Déu mos dispondrà
davant un sagrat altar
i servidor teu seria.

Sa jove: com jo vos veig
que en es cap traginau s’aigo,
jo vos faria un paraigo
de sa roba que passeig.