De farinota dolenta
i segó, fan mescladís,
i, dins es forn, un pastís.
Sempre en veuen cinc o sis
que jeuen de mal de ventre.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pa
Llubí
342
III
¿Com me pagaràs, Francisca,
ses males nits que ara pas?
Hauràs de venir a Son Mas
a aidar-me a coir llentrisca.
-¿Això que és es ca de bou
que em voleu acabussar?
Un sou vos gos a posar
que l’agaf amb una mà
i el muny, i sols no se mou!
-Aixuixí que el vaig sentir
baix d’es carro qui cantava,
sa ràbi’ ja em roegava!
Ai, Déu, si fos de vetlada,
m’engana si no li dava
foc an es seu polvorí!
Si t’has de topar amb mi,
ara ja pots elegir
a quin vespre vols venir,
o bé a Búger o bé a Llubí,
que te pag sa caminada.
A Ciutat són los qui duen
ses endianes millors,
i es fadrins xerradors
a molts de llocs los refuen.