A Son Cugut es fogons
són dues pedres plegades
i ses parets foradades
totes plenes d’aranyons.
Un corb i una moixeta
s’enfilaven per un pi.
En Mateu Valla va dir,
quan va treure es bolletí:
-Adiós, Polonieta!
No em trastoquis s’estimada
que seu en aquell racó
i dóna més resplendor
que tota sa bancalada.