Es teus uis són dos turments,
i jo som la turmentada;
ara i sempre em veig privada
de tots mos devertiments.
Com veig mon bé que se’n va
que em dóna la despedida,
jo li dic: -Cos de ma vida,
si no em deies atrevida,
t’aniria a acompanyar.
Si sa meva manya és poca
i es paper està mal escrit,
el vaig escriure en sa nit
damunt un cantell de roca.