Diners i dones mundanes
giren es to de sa llei.
Espanya no té remei
ni s’hi enquantren parts sanes.
Garrida, garrida meva,
¿què en tens, de fer-me penar?
¿Per què no em deixes tocar
aqueixa mà blanca teva?
Mu mare, corrents veniu,
que tota em som retgirada:
En Julià m’encalçava
i em volia prendre es niu.