S’aigordent venen a tasses
i es marxandos venen guyes.
Com més xerres, més t’embuies:
més valdria que callasses.
Viudeta desgraciada,
vos heu tornada casar.
’Xau fer, que no mancarà
qui us faci morir assotada!
Sa meva sogra no em vol
perque diu que no tenc terra:
però tenc una guiterra
que fa do-re-mi-fa-sol.