Enmig de la mar hi ha
un abre que fa moneies.
Qui vol veure al•lotes feies,
que vagi en es Barracar.
Pobres, aconhortau-vós;
en aquest món no és res nou:
aquell qui és nat per un sou,
mai per mai ’ribarà a dos.
Ara conec que va bo
quan la cosa multiplica;
maldament sia gent rica,
sempre tira qualque tro.