Jo ja n’estava cansat
de menjar tanta de fava:
es matí per berenar,
es migdia per dinar,
i llavò es vespre en sopava,
qualque paner que en robava
i sols no me’n confessava
ni ho tenia per robat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Llegums
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
312
Volum
III
Altres cançons relacionades
Mateixa i altra mateixa,
ballet i altre ballet.
Anem a ca es senyoret
que té un caramull de xeixa.
Si em dius “borda”, no em sap greu,
perque Déu m’hi ha criada.
Per ventura era ton pare
es qui va enganar mu mare
per fer ofenses a Déu.
Es festejar no vol força:
paciència i res més.
Som perseguit de guerrers,
i vós que m’anau a l’orsa.
Tradicionari de Mallorca
