Jo ja n’estava cansat
de menjar tanta de fava:
es matí per berenar,
es migdia per dinar,
i llavò es vespre en sopava,
qualque paner que en robava
i sols no me’n confessava
ni ho tenia per robat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Llegums
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
312
Volum
III
Altres cançons relacionades
Aquest jove, cada mes
muda sa pell de sa cara,
i llavò diu a sa mare
que és caigut dins es batzers.
Boscana no és Lanzell:
l’amo vol fer de senyor.
No hi ha cap arrendador
qui pugui combatre amb ell.
Adiós, Pepeta Clara;
si te’n vas de Llucmajor,
comana’t an el Senyor
i an En Verga, que és ton pare.
Tradicionari de Mallorca
