Jo ja n’estava cansat
de menjar tanta de fava:
es matí per berenar,
es migdia per dinar,
i llavò es vespre en sopava,
qualque paner que en robava
i sols no me’n confessava
ni ho tenia per robat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Llegums
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
312
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo voldria, jo voldria,
jo voldria, jo voldré:
el cel com me moriria,
el cel com me moriré.
Si dius que pots anar a moltes,
pots començar a prendre es vol.
Saps que puc parlar de fort!
Bella basca si no tornes!
Saps que estava jo de bé,
qui a S’Allapassa segava!
De su-dins es sementer
veia es sogre qui em vetlava.
Tradicionari de Mallorca
