¿A on ets, perdiu, com cantes,
que no t’he vista lluir?
Perdiu, vine, vine açí,
a pasturar amb ses altres.
Encara que siga tonta,
quan te rius de mi, ho conec;
es fadrins de llogaret,
es quedar bé los afronta.
’Vui és dijous tot lo dia,
un temps l’anava esperant;
i ara m’alegra tant
com si dijous no hi havia.