Voldria que Déu me das
una memòria complida
per explicau-vos, garrida,
sa pena que per vós pas.
Com tu caigueres soldat,
jo havia de caure morta,
i almanco hagués estat
el meu cos aquí retirat,
i el teu a fora Mallorca.
Aquesta ja és sa darrera
que cantam, i mos n’anam;
per recordança deixam
es cor d’En Miquel Noguera.