Ves alerta amb so dir “no”!
Que no te’n prenga, Francina,
com a una valldemossina
que se diu Calatrapó,
que a dotze anys, bona amor,
començà sa processó,
i a quinze digué “no”,
i a trenta va ser fadrina.
S’estel de sa matinada
no dóna tanta claror
com vós donau resplendor
es dia que anau mudada.
Si som negra per sa pell,
ja tenc qui em fa tornar blanca:
mon pare em deixa sa tanca,
sa trutja i es porcell
i quatre sous de figueres
i llavonses cent corteres
de blat i ordi novell.