Vós sou un estel brillant
descobert d’ennigulada.
Com ve sa dematinada,
los raios van augmentant.
Per vós, polit diamant,
derramaria sa sang
que Déu del cel m’ha donada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Bellesa, Cel i infern, Declaració, Déu, Dia i nit, Estels, Floretes, Mort, Niguls, Passió i enamorament, Sol, Submissió
Mètrica
7a7b7b7a7a7a7b
Rima
Mixta
Versos
7
Núm de glosa
766
Volum
I
Núm de pàgina
49
Altres cançons relacionades
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Com veig es sol qui se pon
i que ja ha finit es dia!
Roseta, da’m alegria
he campat, i Déu sap com.
Clavell, des que estic ausent
departat de ta persona
a dins el cor sent una ona
blava, que la mar no en dóna
dia de maror ni vent.
¿No heu reparat un moment
que juga de malament
es mal d’enamorament
en pic que s’encapirrona?
Tradicionari de Mallorca
