Una hora passat migdia
venia d’allà Consei.
¿No saps què em dóna alegria?
Es un qui va tot lo dia
llaurant darrere un parei.

Deu anys vaig fer d’hortolà
i sempre un roser regava
i cap fuia li tocava
per por de roses danyar.
Si l’hagués vist mustiar,
hauria anat a cercar
aigo d’es pou de Llodrà,
d’aquella que no és salada.

Si jo fos estat ministre
quan vos duien en presó,
no us hi haurien duit, no,
mirai de la meva vista.