Ai, Juan! i ai, Juan!
que va per dues vegades:
¿per què me prens ses taiades,
jo que tenc tanta de fam?
Ses teves no t’has ’cabades;
pentura se tudaran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Carn i brou
Poble
Maria de la Salut
Núm de glosa
731
Volum
III
Altres cançons relacionades
Germanets meus, no ploreu,
que donau pena a mon pare,
i per llevar-la a mu mare
feis es medis que pogueu.
He menjat un pollet viu
torrat i passat per sa pella
i en esser a sa gargamella
s’ha posat a fer piu-piu.
Hi confront moltes vegades
i mai puc arribar-hí.
Impossible és jo coir
roses de dins ton jardí,
perque hi ha, per anar-hí,
cent llegos de mal camí,
costa, garriga i pitrada.
Persona tan dissortada
som estada fins aquí,
que, com mu mare em parí,
ja vaig començar a sentir
una pena molt sobrada.
Pensant en vós, estimada,
els ossos me vaig cruixir,
que crec que les dec tenir
com una nou esflorada.
Tradicionari de Mallorca
