En mirar-te de plantó,
no em cans de dar-te uiades.
Quines cançons he cantades,
i llavò les t’he enviades
perquè pensis, de vegades,
en nostres amors passades!
Si mudes s’intenció,
me causaràs més dolor
que no patí el Redemptor
les seves mans enclavades.
Un moliner cerca vent
per més jornal agonyar.
Tant he arribat a menjar,
que he acabada sa talent.
Com som, que barataria
sa meva dona amb un porc,
i, si el me donaven mort,
es vespre ja en soparia!