Noltros tenim un moixet
qui se moria de magre
i li vaig tocar es culet
amb espines d’argelaga.
Un temps, Na Juana vostra
tenia por d’es bergants,
i ara que n’hi van tants,
com més va, més s’hi acosta.
Sense pecat, penitència
no en dóna cap confessor;
i vós me’n donau, amor,
i no us ne feis consciència.