Un forn i dos fumerals;
dalt es fumerals, dos nius,
i dins cada niu,un ou;
i a dalt hi ha un terrat:
senyorets i senyoretes
s’hi passegen per damunt.
La cara i el cap: boca, nas, ulls, front, pois i xinxes.

Jo me passejava un dia, per lo jardí de Santa Ana.
Vegí la Mare de Déu que el Misteri contemplava.
-¿De què anau, Mare de Déu? -¿I de què anau, vós, madona?
-¿No sabríeu un molí que molgués de tota cosa,
moldria los meus pecats, jo que som tan pecadora?
-Vendreu el Divendres Sant, el capvespre, a darrera hora;
trobareu mon Fill en creu, qui tots los pecats esborra.
La creu serà el bon molí i la corona la mola,
i l’aigo que en brollarà serà la sang preciosa,
i la nafra del costat serà la síquia bona;
la farina que farà serà l’hòstia amorosa.
No en menjaran los jueus, d’aquesta pasta tan bona,
que és feta pels cristians que han tenguda la fe bona.

Voldria esser pegellida,
o si no, caragolet;
'niria ran ran paret
a ca teva, Margalida.