Un dia ben dematí,
devers les nou,
no hi havia res de nou
en tot sa plaça.
I varen dir: -Una barca passa
per sa placeta.-
A sa primera escaleta,
jo m’embarquí.
Petit a petit,
devers mitjanit,
com feia sol,
vérem es doctor Pujol,
el gran profeta.
Partírem p’es port de Petra
i per Andratx.
Sentíem cantar aucells
per aquelles basses.
Centinel•les a cada passa
per por d’espies.
Naps, porros i xerovies
fan s’enciam saborós.

Es dia de Sant Marc era
es capvespre a Marratxí
que vaig veure es meu cosí
que tenia una somera.

Jo festeig una al•loteta
que en es cap hi du argent viu,
i en arribar, sempre em diu :
“Estimat, jo som pobreta,
però tenc sa sang tan neta
com s’aigo que surt d’un riu”.