Tenc sa panxa que em fa mal
i s’esquena que em fa rues:
ses sopes, dues en dues,
se farien ben avall.
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Encara no hem acabat
es pa de ses nostres noces,
i ja m’ablaneix ets ossos
amb un tronc mal esporgat.