’Calen sa veu per un pobre
i l’alcen fort per un ric
i diuen petit petit:
-Aquí hi ha pell de pessic:
aquest durà cera nova!

Na Jeròni’ de Son Tripes
dotze anys la vaig festejar
i amb tant de temps de xerrar
sols un pic vàrem parlar
de s’assumpto d’es casar,
i gens, gens mos va agradar,
perque havíem de comprar
un bres nou per engronsar,
i ninguns vàrem anar
darrere tales xeripes.

Mal aire el rei maleït!
mal lo cremen de povora!
Una mare no és senyora
d’un fii, quan lo té nodrit.