Vós teniu criats millors
ambe qui vos devertiu,
i a mi sempre me teniu
com un retaulo polsós.
No mudaré, estimat meu,
que ets altres me fan agrura;
si he de tenir ventura,
l’esper de la mà de Déu.
Vet aquí un tronc de foc
que encara duc de sa rota;
pens cert que, si éreu coca,
vos acabaria tota,
tant an es meu gust vos trob.