Un ramell vaig rebre ahir
pintat amb més de deu coses:
un clavell i dues roses,
canya, murta i tarongí.
En veure'l, li he de dir:
-¿Que era per riure't de mi
que tant d'enciam hi poses?
Ses teules de sa teulada
encara fan sentiment
d’aquell enamorament
que en vós vaig posar, estimada.
Un dia, pescant un cranc
dalt ses roques de Cabrera,
vaig veure sa Dragonera
baraiar-se amb so Cap Blanc,
i es cap de Cala Figuera,
de rabi’, plorava sang.