Tenc sa panxa que em fa mal i s’esquena que em fa rues: ses sopes, dues en dues, se farien ben avall.
Fam, desanament
Felanitx
Des que vos ne sou anat, mon bé, a passar revista, sempre he tenguda la vista girada devers Ciutat.
Sa dida que em va criar va criar una porcella, i es didot que em dà sa mà li diuen en Pep Gonella.
Ja no hi valen mocadors, mocadors ni mocadores; només hi valen amores, estimat, entre jo i vós.
