Pere, es coneixement
m’acaba de trabucar
per no poder menjar pa
i haver de patir talent.
Jo n’he arribat a un punt
que no me puc sostenir;
ràbi’ tenc de pensar-hí,
i tot quant tenc duc damunt.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Fam, desanament
Poble
Sineu
Núm de glosa
610
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo no el vui mestre d’ofici,
fuster ni picapedrer:
el vui pobre jornaler
que no tenga cap mal vici.
Una amiga meva em deia:
-Saps que m’agrada, un pastor!-
Jo li deia: -Un llaurador,
perque li puc dur sa reia!-
I ella responia i deia:
-També li puc dur es sarró!
No t’enamors d’homo mòpia
ni de fadrí llambriner;
jo t’avís perque et vui bé
com si fosses ma muller
o germana meva pròpia.
Tradicionari de Mallorca
