Altres cançons relacionades
A Ciutat ja no hi ha vall
ni peu baix de sa murada.
Si s’estimat m’ha deixada,
de pena farem un ball.
Fonoi dolç i fonoi agre,
fonoi de la gran dissort;
i en tenc una corterada,
dos-cents cortons i un hort.
Cantau quan no en tengueu gana,
veureu quin cantar hi fa:
sa veu vos resplendirà
dins es ventre de sa cama.
Tradicionari de Mallorca
