L’any passat passàvem fam:
enguany tenim pesta i guerra.
Germans, en aquesta terra
no sabem què demanam.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Fam, desanament
Llubí
602
III
Sa novia que plorava
que volia un llit de camp,
son marit la consolava
amb una post i un banc.
Dos doblers de peix per ella
li basten bé per sopar,
i es vespre, com s’homo hi va,
un poc de brou d’escudella.
I ella, sa gran guitzera,
no se pot atgefegar.
Cara de poma ruperta,
cara de melicotó:
¿a on és aquella amor
que em prometies tan certa?