Ja no hi ha pena més trista

Ja no hi ha pena més trista
que no tenir què menjar,
o sa d’un qui ha d’esperar
que li dóniguen sa mà
perque ha perduda sa vista!

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Fam, desanament

Poble

Artà

Núm de glosa

190

Volum

III

Altres cançons relacionades

Mu mare, casar, casar,
que es festejar no contenta;
de tant de festejar sempre,
me n’he arribada a cansar.

Na Margalideta
de ca’s Petacó
no menjarà xuia
ni botifarró.

Sempre la veuen anar
mà a costat, ansa de gerra,
amb s’escudellam en terra,
de peresa d’escurar.