Ja no hi ha pena més trista

Ja no hi ha pena més trista
que no tenir què menjar,
o sa d’un qui ha d’esperar
que li dóniguen sa mà
perque ha perduda sa vista!

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Fam, desanament

Poble

Artà

Núm de glosa

190

Volum

III

Altres cançons relacionades

Per esser s’amor primera,
molt malament m’has tractat: no és que m’hagues enganat, però has fet de manera.

Es qui menja pa comprat
sempre va talent enrere,
i jo, de s’amor primera,
no em vaig veure assaciat.

Oh roser, jo no em pensava,
es dia que te sembrí
que altri t’hagués de coir,
i jo prou bé te cuidava!