Ja no hi ha pena més trista que no tenir què menjar, o sa d’un qui ha d’esperar que li dóniguen sa mà perque ha perduda sa vista!
Fam, desanament
Artà
Es meu cavall du furia; com corr, no el puc aturar, i un moscard en volar amb una ala el tomaria
No berén ni sop ni din pensant en tu, de vegades, i s'amor a carretades a ca teva la tragín.
No t’enamors de ses robes, d’es botons d’or ni de creus ni tampoc de bones veus, sinó d’es fets i ses obres.
