Ja no hi ha pena més trista
que no tenir què menjar,
o sa d’un qui ha d’esperar
que li dóniguen sa mà
perque ha perduda sa vista!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Fam, desanament
Poble
Artà
Núm de glosa
190
Volum
III
Altres cançons relacionades
M’agrades que no té fi,
però no ho sé demostrar;
jo no som com tants n’hi ha,
parolers, que ho saben dir.
Corriola i peu-de Crist
és qui m’embossa s’arada
Saps quin llaurar fa tan trist
ausent de vós, estimada!
Diu que té blat dins sa sitja,
però no me’n vol donar.
Jo no conec si és germà,
només de com me pagà
sa dot, i me’n va robar,
de tres parts, dues i mitja.
Tradicionari de Mallorca
