Jo me n’anava a Muleta
i arrere som tornat
per veure un clavell daurat
que hi ha a Can Carabasseta.
Voldria que el qui n’és causa,
que jo n’he mudat l’intent,
que perdés s’enteniment,
es sentits i sa paraula.
Quan ve que és de dia clar,
veig un estel que se posa.
Ara vénc, cara de rosa,
i te deman per esposa;
ja et basta tant de penar!