I li diuen madò Bona
i no m’has donat res mai.
Campana sense batai,
no és d’admirar si no sona.
Desditxat, debades corres.
Tanmateix t’agafaré!
¿Saps de què t’advertiré?
Que dos qui se volen bé,
quan s’enquantren p’es carrer,
davant sa gent, se fan morros.
Som cego de nin petit,
de com mu mare em bolcava.
Considerau, estimada,
de pena si n’he passada,
de trebai si n’he patit!