Una dona convidà tres fadrins a menjar coques; no les s’acabaren totes: de set, una en quedà.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Convidats. Hostes. Obsequis
Artà
179
III
Desditxat de fii o fia qui sense mare roman! Tant si és petit com si és gran, ha acabada s’alegria.
Es dia que es fil és prim, sa roba surt avenguda; sa guerrera tenc menuda, llengo- llarga i xerrim.
Lo moreno és agradós i lo blanc sempre fadeja. Fadrina blanca i braveja no li trob res curiós.