Ja no hi ha pena més trista
que no tenir què menjar,
o sa d’un qui ha d’esperar
que li dóniguen sa mà
perque ha perduda sa vista!

Vós feis de Pere Mateu
des de que heu tornat tan ric.
Pensau com éreu petit:
per un poc de pa florit
hauríeu passat sa nit
dalt un caramull de neu.

Ses més grans, ses més someres
que dins Es Rafal hi ha
s’atreviren a fumar
ets uis de ses oliveres.