¿Com tanta de gelosia
m’heu posada, estimat meu?
No som vostra ni sou meu,
i me privau s’alegria.

Som germans, vivim en pau
i mai mos mostram sa cara;
tenim es color d’esclau,
i es foc sempre mos separa.
Els morets de la xemeneia.

Pere-Antoni, po’t sa capa;
ja soparàs en venir:
no li plangues es camí,
que aquesta al·loteta és guapa.