Quan l’enterren, tot son plors:
“Adiós, ma companyia!”
I el sendemà ja aniria
carregadeta de flors.
Com es dengue començà,
tothom corria an es metge,
i ell posava a sa recepta
flor de vauma per suar.
Margalida, t’he d’atènyer
tot allò que t’he promès.
Estic més fort que una penya,
que bales no li fan res.