No t’enamors de ses robes,
de botonades ni creus,
ni t’enamors de ses veus,
sinó d’es fets i ses obres.
Jo estic tan cruixit d’amor
com sa llimona sucada
una nau rebentada
que dia de borrascada
ha romput s’abre major.
Com es vetla vera-veu!
Com es vetla vera-santa!
Una fadrina, com canta,
supòs que té bona veu.