Com a Lluc vàreu anar,
jo estava malalt dins Seuva;
tot d’una que vos vaig veure,
mon mal ja remedià.
Voldria que sa meva amor,
en tornar xerrar de mi,
la picàs un escorpí
i que li fes un cocó
tan enfondo i tan rodó
com es pou de Son Marí.
Encara tenc ets uis bons
per plorar em no veurer-vós.
començàrem les amors,
cara de clavell hermós,
com vos duien de ses fonts.