Tan trist roman lo cor meu
quan vos n’anau, lo meu bé,
com una mare que ve
de s’enterro d’un fii seu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Anatomia, Enyorança, Festeig, Floretes, Maternitat, Mort, Passió i enamorament, Pèrdua i dol, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
745
Volum
I
Núm de pàgina
47
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Si us torbau una setmana,
estimat meu, a venir,
no trobareu damunt mi
una unça de carn humana.
Xineta meva garrida,
quan no te tenc a devora,
lo meu cor de tristor plora;
per viure em manca la vida.
Tradicionari de Mallorca
