Avui, dijous, tot lo dia
un temps l’anava esperant,
i ara m’alegra tant
com si dijous no hi havia.
A Aubarca, devora mar,
hi tenc sa meva alegria:
un jove que em fa passar
molt de turment, vida mia.
Heu quedat com un ramell;
vos poreu apreciar.
Un temps jo ho solia usar,
i ara ja m’he dat per vei.
Me’n pren com aquell anyell
que ja se sent per sa pell
ses unglades d’es milà.