Cinc dies de bona vida
tenguérem sense fer res,
confiant com el pagès,
que sa nostra mos vendria.

¿Voleu escoltar, germà,
una paraula secreta?
¿Vós que sou aquell xuieta
qui tocava sa corneta
com duien Cristo a enterrar?

Jo no dic res d’un aubó
que, eixermant, vàrem trobar!
Quan lo volgueren tomar,
es pern del món tremolà
d’es cruixits i sa remor.
Loco va tornar es senyor
d’aquest abre conquistar.
Com en terra lo tengueren,
entaulat i quant hi ha,
un fuster lo hi va comparar,
i es doblers que en donà
li bastaren per comprar,
Bunyolí i Biniamar,
llavó es terme de Sencelles,
totes aquelles riberes,
arribant fins a la mar.