Jo tenc d’arribar a sabre
qui t’ha fet aquest ramell:
una rosa i un clavell
lligat amb un floquet negre.
Xuia marrana,
a dobler sa cana,
a dobler es cordó.
Dins s’abeurador
hi ha un xuetó
que du es calçons d’endiana.
Xuia marrana!
Estimada, surt, que plou
sense estar ennigulat
i tenc es carro encallat
i jo qui suu com un bou.