Altres cançons relacionades
Som amigues i veïnades
i tenim s’estimat prop,
i a excuses d’anar a dur foc
rallam amb ell, de vegades.
Jo el vui guapo i guilant
i sonador de guiterra;
el vui que no tenga terra,
i no hauré d’anar an es camp.
Roseta, vénc a dir-tè
si em voldràs admetre, encara;
perque, si no me vols ara,
tot sol les hauré d’haver.
Tradicionari de Mallorca
