Una al•lota ciutadana que mesurava aigordent, se n’anava més rabent que una ruqueta com brama.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Aiguardent
Sineu
127
III
Ses fadrines se fonien assegudes en es banc. I sa mare, en tant, en tant, mirava es sons si venien.
¿A on deu esser s’aiguera, que no la veig per aquí? Deu esser anada a dormir darrere qualque vorera.
Es sol ja se’n va a la posta per damunt ca Na Casset. Es majoral qui mos mena té cara de ramellet.
