Jo toc es foc i no em crem
a causa de voler bé;
cossiol i claveller,
tot ha d’esser d’En Guiem.
Tu em fas unes amenaces
que no les fan a ningú:
braveges, perque tens tu
lo que tenen ses porrasses.
Aquell putxet tan redó
que li diuen S’Estremera,
d’ençà que hi tenc sa quimera,
mai me cans de mirar-ló.