Jo havia principiat
davant ca teva un castell
sense escodres ni martell,
i es guerrers l’han esbucat.
Trista estic com veig lo dia;
no gos a pensar en la nit,
com veig que privat estic
de vós qui sou ma alegria.
-He estojada sa povora
per quan la’m demanareu.
-Estimat, no us avaneu,
que per ventura tendreu
es trebais que tengué En Gorra.