A damunt es cisternó
tenc vauma-rosa en remui.
Juan, de sa teva amor
jo no en necessit ni en vui.
S’estimat vol que li pag
ses passes que ell ha donades;
jo també vui que me pag
ses llumades que he cremades.
¿Saps què voldria, d’es cans?
Ses cames, que tenen bones,
per anar a veure ses dones
d’es carrer d’es Bobians.