Si mal tens, galant senyora, tu mateixa el t’has cercat: no n’és massa apreciat que un fadrí se’n vagi gat de ca sa festejadora.
Gateres. Gats
Artà
Estimada, cara d’or, prenda volguda i garrida, da’m una gota de vida. ¿Que és de bronzo, lo teu cor?
Penjoi penjava, la falda em tocava; en la mà el tenia i amb la boca el dia. El rosari.
Amb una guya d’acer enfilada de fil d’or, jo li brodaria es cor a una d’aquest carrer.
